MARIA DELS ÀNGELS GINARD MARTÍ (1894-1936)

foto

MARIA DELS ÀNGELS GINARD MARTÍ, de la Congregació de Zeladores del Culte Eucarístic, va néixer a Llucmajor (Mallorca) dia 3 d’abril de 1894. Tal i com era el costum de les famíles cristianes de batiar tot d’una els nadons, als dos dies de néixer va ser batiada a la parròquia de St. Miquel de Llucmajor, i li varen posar els noms de Àngela, Beneta, Sebastiana i Margalida, però era coneguda pel seu primer nom, el d’Àngela. Quan va professar com a religiosa va ser anomenada Maria dels Àngels.

Els seus pares foren Sebastià Ginard García, que pertanyia al cos de la Guardia Civil, i n’arribà a ser capità, i Margalida Martí Canals. Ambdós provenien de famílies mallorquines molt catòliques. La seva llar fou un fogar de vida cristiana, i així educaren els seus nou fills. Maria dels Àngels n’era la tercera.

L’infantesa de Maria dels Àngels es va repartir entre Llucmajor, Palma i Binissalem. En aquest poble va fer la seva primera comunió dia 14 d’abril de 1905. A partir de la seva primera comunió va començar a sentir-se molt inclinada a una vida de pietat intensa amb tendència cap a la vida religiosa. El motiu eren les visites que amb la seva mare feia a dues ties monjes, sobre tot a la del monestir de St. Bartomeu d’Inca de monjes jerònimes.

Per a millorar la precària situació econòmica, la família es va traslladar a viure a Palma, i aquí Maria dels Àngels hi passà la seva joventut. Amb les seves dues germanes majors es varen dedicar a brodar i fer capells de senyora, d’aquesta manera guanyaven uns diners necessaris per al benestar familiar. A més d’aquest treball havien de fer les feines casolanes i cuidar els seus germans petits. Maria dels Àngels es dedicà intensament a l’educació religiosa dels seus germans: els ensenyava a resar, els feia aprendre el catecisme, els llegia la Història Sagrada i la història dels primers màrtirs cristians.

S’aixecava de bon matí per anar a missa i combregar; anava a l’església del Socors o a la parròquia de la Stma. Trinitat on hi havia el seu director espiritual, Mn. Sebastià Matas. Al llarg del dia feia la visita al Santíssim que estava exposat al Centre Eucarístic, resava el rosari, feia oració privada i les seves devocions particulars.

El pla de vida espiritual de Maria dels Àngels no li permetia participar en les diversions pròpies de la seva edat, i per això s’anava centrant més i més en la vocació religiosa que sentía des de petita. Per això, quan tenia vint anys va demanar permís als seus pares per fer-se monja jerònima al monestir de St. Bartomeu d’Inca. Els seus pares li digueren que encara era molt jove, que ho pensàs bé, i que ajornàs la seva decisió. Amb aquestes observacions no volien impedir que realitzàs la seva vocació, sinó que intentaven retenir-la a casa perquè el seu treball era molt necessari per portar endavant la família. Maria dels Àngels va comprendre perfectament els seus pares, i, sense perdre la il.lusió de consagrar-se a Déu, va saber esperar.

Després d’alguns anys, i veient que les circunstàcies familiars havien canviat, tornà a demanar permís als seus pares, i aquests no li varen negar.

Obtingut el permís dels pares va entrar al postulantat de les Zeladores del Culte Eucarístic a Palma, dia 26 de novembre de 1921. Molt aviat es va adaptar a la nova vida. L’adoració al Stm. Sagrament, que és la finalitat de la Congregació Religiosa on havia entrat, omplia la seva vida. De l’eucaristia treia forces per als treballs comunitaris de fer el pa eucarístic, brodar ornaments sagrats, i preparar els nins per a la primera comunió. L’eucaristia era la seva força per a la convivència comunitària, plena d’amor envers les seves germanes religioses que la tenien per una religiosa molt exemplar, oberta i cordial, que sobresortia per la seva sencillesa, pietat, i, sobretot, per la seva obediència i docilitat en acceptar els càrregs i trasllats que els superiors disposaven.

Després de l’any de noviciat y dels tres primers anys de professió temporal fou destinada a Madrid, després a Barcelona, i novament a Madrid. En aquest convent sempre en fou la procuradora o administradora.

Quan fa esclatar la guerra civil espanyola de 1936, Sor Maria dels Àngels era a Madrid. Els esdeveniments anteriors a la guerra eren alarmants per a l’Església i els seus membres. La persecució religiosa es manifestà cremant esglésies i convents, i amenaçant preveres, religiosos i feels catòlics. Era motiu de sofriment per a Sor Maria dels Àngels la destrucció i amenaces que els perseguidors per “odi a la fe” havien començat contra Déu i l’Església. Adorant el Stm. Sagrament demanava al Senyor que es resolgués aquesta situació, i, ferma en la fe, s’oferia com a màrtir si aquesta era la voluntat de Déu.

Les religioses varen comprendre que era necessari deixar el convent. Quan vestides de seglars es disposaven a dispersar-se, Sor Maria dels Àngels les tranquilitzava dient: “Tot el que poden fer es matar-nos, però...” Li dolia més la persecució religiosa que la seva pròpia vida.

Dia 20 de juliol de 1936 varen sortir del convent. Sor Maria dels Àngels es va refugiar a casa d’una família del carrer Monte Esquinza 24. Des d’allà va veure el saqueig de l’església i del convent i la destrucció d’imatges i objectes de culte. En aquesta casa hi va estar fins a l’horabaixa del dia 25 d’agost, quan acusada pel porter de l’edifici, els milicians anàrquics la la detingueren.

Quan anaven a detenir-la, agafaren la Sra. Ampar, germana de la senyora de la casa que l’acollia. Aleshores Sor Maria dels Àngels, moguda per la caritat va dir als milicians: “Aquesta senyora no és monja, deixau-la estar; l’única monja som jo”. Amb aquestes paraules va confessar la seva condició de religiosa i salvà la vida d’aquella senyora.

Un cop detinguda la duguren a la “checa” de Bellas Artes, i el dia 26 d’agost de 1936, cap al foscant, tal i com ho feien els perseguidors els primers mesos de guerra, li feren “el paseillo” a la Dehesa de la Villa on la fusellaren; al matí següent el Poder Judicial va aixecar el cadàver.

Les seves despulles foren enterrades al cementiri de la Almudena, i, després de la guerra foren exhumades i traslladades a la sepultura de les Zeladores del Culte Eucarístic del mateix cementiri. Dia 19 de desembre de 1985 foren novament tralladades al convent de les Zeladores del Culte Eucarístic del carrer Blanca de Navarra, 9 de Madrid. Recentment, dia 3 de febrer de 2005 ha estat col.locades a la capella d’aquest mateix convent.

La Causa de Canonització fou oberta a Madrid dia 28 d’abril de 1987, i tancada el 23 de maig de 1990. Dia 19 d’abril de 2004, el Papa Joan Pau II va aprovar la publicació del decret sobre el martiri per a la seva beatificació.