Josep Tàpies i sis companys

foto

Els set sacerdots de la diòcesi d’Urgell assassinats a causa de la seva fe catòlica, durant la persecució que va tenir lloc a Catalunya i a Espanya durant els anys 1936 a 1939, van ser empresonats a la ciutat de La Pobla de Segur (Lleida, Catalunya) i afusellats a la porta del cementiri del veí poble de Salàs de Pallars el dia 13 d’agost de 1936.

Els seus noms inscrits per Déu en el Llibre de la Vida són: Mn. JOSEP TÀPIES DE SIRVANT, nascut el 1869 a Ponts, que era beneficiat organista de La Pobla de Segur. Mn. Pascual Araguàs i Guàrdia, nascut el 1899 a Pont de Claverol, i que era rector de Noals (província d’Osca). Mn. Silvestre Arnau i Pasqüet, nascut a Gòsol el 1911, el més jove de tots, i que era vicari parroquial de La Pobla de Segur. Mn. Josep Boher i Foix, nascut el 1887 a Sant Salvador de Toló, i rector de La Pobleta de Bellveí. Mn. Francesc Castells i Brenuy, nascut el 1886 a La Pobla de Segur, rector de Tiurana i ecònom del Poal. Mn. Pere Martret i Moles, nascut el 1901 a La Seu d’Urgell, que era ecònom de la Pobla de Segur. I Mn. Josep-Joan Perot di Juanmartí, nascut el 1877 a Boulogne (Toulouse - França) que llavors era el rector de Sant Joan de Vinyafrescal.

Són un grup de sacerdots diocesans, capellans de parròquia, que van donar la seva vida per Crist i per amor als germans, regalant el perdó als seus botxins, vivint aquells moments tan tràgics amb sentiments d’unió amb la Passió del Senyor i d’amor a la Mare celestial, la Verge de Ribera, tan estimada a La Pobla de Segur, a la qual van saludar des del camió que els conduïa al martiri dient-li amb amor: «Adéu, Verge de Ribera, venim al cel! »

Van sofrir un dur interrogatori a La Pobla, es van negar a dissimular que eren sacerdots, o a profanar la seva sotana, van celebrar la Santa Missa i van defensar fins que van poder el temple parroquial perquè no fos profanat el Santíssim Sagrament, es van encaminar a ser afusellats amb ànim ferm i plens de pietat. Van ser sacrificats pel sol fet de ser sacerdots, sense que poguessin acusarlos de cap altra causa. En arribar al lloc de l’execució, un es va descalçar per pujar imitant Jesús, que va pujar descalç al Calvari. Un altre va regalar al seu botxí tots els diners que duia, perquè a ell ja no l’hi farien falta. I tots van morir ajudant-se a ser fidels, perdonant als seus botxins i cridant: « Visca Crist Rei! ».