|
|
|
|
|
|||
|
|||
|
Josep Manyanet i Vives (1833-1901)
Josep Manyanet nasqué a Tremp (Pallars Jussà, Catalunya) el dia 7 de gener de 1833, en la llar d'una família nombrosa i cristiana. Fou batejat el mateix dia i, als 5 anys, va ser consagrat per la seva mare a la Mare de Déu Valldeflors, patrona de la ciutat. Va haver de treballar per completar els estudis secundaris a l'Escola Pia de Barbastre i els eclesiàstics als seminaris diocesans de Lleida i d'Urgell. Fou ordenat sacerdot el 9 d'abril de 1859. Després de dotze anys d'intens treball a la diòcesi d'Urgell al servei del bisbe, com a familiar i secretari particular, majordom de palau, bibliotecari del seminari, vicesecretari de cambra i secretari de visita pastoral, es va sentir cridat per Déu a fer-se religiós i fundar dues congregacions religioses.
Fundador i apòstol de la Sagrada Família Amb l'aprovació del bisbe, el 1864, fundà els Fills de la Sagrada Família Jesús, Maria i Josep, i el 1874, les Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret, amb la missió d'imitar, honorar i propagar el culte a la Sagrada Família de Natzaret i procurar la formació cristiana de les famílies, principalment mitjançant l'educació i instrucció catòlica dels nens i dels joves i el ministeri sacerdotal. Amb amor i treball constants, amb l'exercici exemplar de totes les virtuts, amb amorosa dedicació i sol·licitud a les ànimes, conduí i impulsà al llarg de quasi quaranta anys la formació i expansió dels instituts, obrint escoles, col·legis i tallers i d'altres centres d'apostolat en diverses poblacions d'Espanya. Avui, els instituts són presents a països d'Europa, les dues Amèriques i Àfrica. Especialment cridat per Déu per presentar al món l'exemple de la Sagrada Família de Natzaret, va escriure diverses obres i opuscles a fi de propagar la devoció a la Família de Jesús, Maria i Josep; fundà la revista La Sagrada Familia i promogué l'erecció del temple expiatori de la Sagrada Família de Barcelona, obra de l'arquitecte el servent de Déu Antoni Gaudí, destinat a perpetuar les virtuts i exemples de la Família de Natzaret i a ser la llar de les famílies de tot el món.
El seu pensament Josep Manyanet va predicar abundantment la Paraula de Déu i va escriure també moltes cartes i altres llibres i opuscles per a la formació dels religiosos i religioses, de les famílies i dels infants i joves, i per a la direcció dels col·legis i escoles-tallers. Sobresurt La Escuela de Nazaret y Casa de la Sagrada Familia (Barcelona, 1895), la seva autobiografia espiritual, en la qual, per mitjà d'uns diàlegs de l'ànima, personificada en Desideria, amb Jesús, Maria i Josep, traça tot un procés de perfecció cristiana i religiosa inspirada en l'espiritualitat de la casa i escola de Natzaret. També Preciosa joya de familia (Barcelona 1899), una guia per als matrimonis i famílies, que els recorda la dignitat del matrimoni com a vocació i la tasca fonamental de l'educació cristiana dels fills. Per a la formació dels religiosos va escriure un llibre de meditacions amb el títol El espíritu de la Sagrada Familia, on descriu la identitat de la vocació i missió de les religioses i religiosos Fills de la Sagrada Família en l'Església i la societat. Hi ha editat un llibre amb les seves Obras Selectas (Madrid 1991) i es troba en fase d'impressió el primer volum de la seves Obras Completes.
Malalties i mort Les obres del Pare Manyanet van desenvolupar-se amb moltes dificultats; tampoc van mancar‑li doloroses malalties físiques que van afligir-lo tota la vida. Però la seva indomable constància i fortalesa, nodrides amb una pregona adhesió i obediència a la voluntat de Déu, l'ajudaren a superar totes les dificultats. Minada la seva salut per unes nafres obertes al costat durant 16 anys -les que ell anomenava «les misericòrdies del Senyor»-, el 17 de desembre de 1901, adornat de virtuts i bones obres, tornà a la casa del Pare, a Barcelona, en el col·legi Jesús, Maria i Josep, el centre del seu treball, envoltat d'infants, amb la mateixa senzillesa que caracteritzà tota la seva existència. Les seves últimes paraules foren la jaculatòria que havia repetit tantes vegades: Jesús, Josep i Maria, rebeu quan jo mori l'ànima mia. Les seves despulles mortals reposen a la capella-panteó del mateix col·legi, contínuament acompanyades de la pregària i agraïment dels seus fills i filles espirituals i de molts joves, infants i famílies que s'apropen a Déu, atrets pel seu exemple i els seus ensenyaments.
El testimoni de la seva santedat La fama de santedat que el distingí en vida, es va difondre a molts llocs. Per això, introduïda la Causa de Canonització el 1956, reconeguda l'heroïcitat de les seves virtuts el 1982 i aprovat un miracle gràcies a la seva intercessió, fou declarat Beat pel papa Joan Pau II el 1984. Ara, amb l'aprovació d'un nou miracle obrat també per la seva intercessió, assistim joiosos a la seva canonització. La santedat de Josep Manyanet, com afirmà Joan Pau II, té el seu origen en la Sagrada Família. Fou cridat per Déu «perquè en el seu nom siguin beneïdes totes les famílies del món». L'Esperit forjà la seva persona per anunciar amb valentia «l'Evangeli de la família». La seva gran aspiració era que «totes les famílies imitessin i beneïssin la Sagrada Família de Natzaret»; per això, maldà per fer un Natzaret a cada llar, una «Santa Família» de cada família. La canonització de Josep Manyanet ratifica no solament la santedat, sinó també l'actualitat del seu missatge natzarè familiar. És, tanmateix, el profeta de la família, el protector de les nostres famílies.
|
 |